Resituació popular

Mariano Rajoy va fer un "prou" al més estil Cuní després dels últims esdeveniments que han condicionat l’entorn de les peces clau del Partit Popular. La seva visió es contraposa amb el punt de vista d’Esperanza Aguirre i aquest trencament ens vol fer veure que el partit patirà algun canvi després de celebrar-se el setzè Congrés. Amb certa diplomàcia de tots els candidats, sembla que hi haurà una resituacio ideològica. Sense saber cap a on apuntarà el PP, Joan López, el nou coordinador de la seva fàbrica d’idees, l’Institut Catalunya Futur (una versió catalana de la FAES) no sembla compartir amb els peixos grossos populars aquesta diplomàcia i saber estar. El diputat popular va proferir expressions com: "Tota aquesta colla de països desgraciadets, com són Croàcia, Sèrbia o Kosovo, són molt inferiors a Catalunya, tant econòmicament com socialment" o "si li pregunten a un psicòleg veuran que les parelles homosexuals no poden adoptar. Tots els nens i nenes tenen dret a tenir un pare i una mare, però a tothom li pot sortir un pare borratxo o una mare drogadicta". Llegint a Gallardón en una entrevista a La Vanguardia o a Rajoy posant el puny sobre la taula semblava que el Partit Popular faria definitivament un pas al centre, però si descobrim el que es gesta a les cèl·lules intel·lectuals del partit podem pensar que la resituació ideològica del PP està a anys llum d’arribar.

Publicitat a preu de barril

En un món on a vegades costa saber de quin color és cadascú i que pensa realment sota la seva bandera, el candidat del Partit Popular a l'alcaldia de Badalona, Xavier Garcia Albiol, sembla tenir ben clar el seu rol. Després de millorar els resultats del seu partit en les últimes municipals en una ciutat considerada 'feu socialista', es tracta d'un dels valors en alça del PP que desitjaria el 'periodista' Federico Jiménez Losantos.

Polèmic, dur en temes com immigració i la llengua, el candidat popular que va arribar a les mans amb uns manifestants en un acte del PP a Martorell va proferir a Com Ràdio un discurs digne de ser escoltat. Garcia Albiol recordava unes "declaracions solemnes" del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, dos dies abans de l'atemptat de la T4 en les quals analitzava la situació de l'estat des del punt de vista de les accions terroristes i confirmava que el 2007 havia estat millor que el 2006. De postres, referint-se a Zapatero, el popular va afegir: "li posen una bomba i li volen l'aparcament de l'aeroport". Amb aquesta frase llançada a la lleugera carrega tot el pes de la bomba de la T4 a l'esquena del president del Govern, convertint l'atemptat en un acte electoral que simbolitza la fí del diàleg i fent de les dues víctimes equatorianes que ni tant sols va citar, els morts de Zapatero.

Quan la condemna al terrorisme hauria de ser unànime i la col·laboració entre el mateix 'estament' polític hauria de ser total, ens trobem amb que les accions terroristes també són utilitzades com actes electorals. Hi ha dret a utilitzar les morts de les persones per guanyar vots? El Partit Popular va patir l'11-M o el van patir les persones relacionades? Potser si el Govern no hagués omès informació en aquells tres dies ara no s'emetrien 'gargots' com els que va proferir Garcia Albiol, però al cap de molts segueixen sonant cassoles.

Així doncs, l'excentricitat i la postura extremista de Xavier Garcia Albiol ens pot fer pensar que, en algunes ocasions, el seu discurs és transparent. Però no ens enganyem, de màrqueting se'n fa a tot arreu i al badaloní li interessa fer publicitat al preu que sigui ja que considera que "així parlen de mi". Ven i sí, es parla d'ell. Bé o malament ja és una altra cosa.